Al·lèrgies a l’escola

Ja sabem que a molts, això de l’escola els provoca al·lèrgia, però no és d’això del que volem parlar en aquest post. El que ens proposem és parlar de com s’han de tractar les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries a l’escola i com afrontar aquestes particularitats, cada vegada més freqüents.

El primer que cal tenir clar és la diferència entre al·lèrgia i intolerància. La primera es pot definir com una reacció desproporcionada de l’organisme, que pot arribar a provocar la mort, davant un aliment determinat, que normalment és innocu per a la majoria de persones. Aquesta es produeix a l’ingerir o estar en contacte amb un aliment i hi està implicat el sistema immunològic. En canvi, una intolerància es dona quan el cos no és capaç de digerir correctament un aliment o algun dels seus components, generant alguns efectes adversos.

Tant en un cas com en l’altre, l’afectat ho passa malament. A casa, cada família ja ho té controlat, però a l’arribar a l’escola es pot complicar. Hi ha moltes situacions a l’aula que poden derivar en un risc. Per això cal adoptar mesures, però mai separar els nens al·lèrgics o intolerants de la resta. No volem estigmatitzar-los ni que derivi en una situació de bullying o assetjament escolar.

 

En primer lloc, caldrà que la família informi el centre de la condició alimentària de l’infant i aporti el màxim d’informació possible. Serà la direcció del centre la que transmeti la informació al tutor i als responsables de cuina i menjador -que hauran de ser formats i sensibilitzats en aquest camp-, però és aconsellable un acord de menú entre el responsable de cuina i la família del nen. El menú s’haurà d’intentar que s’assembli tant com es pugui al dels altres.

Però els riscos no estan només al menjador. També a l’aula, al pati, quan surten d’excursió... El nen o nena cal que conegui els perills i que no accepti cap aliment ofert per un company o alguna altra persona. Però no només l’afectat cal que sigui conscient de la problemàtica. També ho han d’estar els seus companys, educadors i altre personal. No es pot donar a un infant amb al·lèrgia cap aliment sense el consentiment dels pares, i si l’infant rebutja un aliment mai s’haurà d’insistir perquè se’l prengui -encara que estiguem segurs que se’l pot menjar sense perill. Pel que fa als companys, també han de saber que no han d’oferir-li cap aliment i explicar-los el perquè.

 

El risc també creix quan els aliments de risc són a l’aula -hi ha al·lèrgies que poden ser per inhalació o contacte, i que poden causar símptomes sense que l’afectat se’l mengi. Així, tenir mascotes a l’aula o fer servir determinats productes per realitzar manualitats poden suposar un risc. El pinso de la mascota pot contenir al·lèrgens, però també determinat material com plastilines, globus o maquillatges. En aquests casos, les famílies coneixen materials alternatius lliures d’al·lèrgens i poden ser d’ajuda a l’hora de preparar una activitat que requereixi d’ús d’aquests productes.

Des d’AltimirAmbitècnia també us podem assessorar en aquests camps. No dubteu en demanar-nos-ho! Ah! I si t’ha resultat interessant aquest article, ajuda’ns a que aquesta informació arribi a més gent! Gràcies!